EL MEU PENSAMENT
(o la meva manera d'entendre l'educació... i la vida!)
Enmig d'una conversa entre una mestra i un alumne que havia entrat nou a l'escola aquell mateix any, la mestra li va preguntar:
-Trobes a faltar a algú de l'escola de l'any passat?
El nen va pensar-hi durant uns moments, va mig somriure amb certa melancolia i va assentir amb el cap:
-Sí... Una persona! La conductora de l'autobús! -va respondre deixant sorpresa a la mestra. -Era molt agradable... Cada dia em preguntava com estava i parlava una estona amb mi. Crec que m'estimava molt...
D'una conversa real entre una mestre-tutora
i una nen de 4t de Primària (10 anys)
Les moltíssimes experiències del dia a dia a partir de la relació directe amb infants i joves, tant des de l'educacio formal com no formal, juntament amb la importància que considero que cal que tingui el treball de totes les dimensions humanes, han anat forjant un camí concret en la meva manera d'entendre l'educació: és necessari un CANVI DE MIRADA EN L'EDUCACIÓ dels nostres infants i joves.
Un canvi que fonamenta el camí de l'educació en un ACOMPANYAMENT EMOCIONAL, personal, respectuós i de DESCOBERTA D'UN MATEIX, perquè cada infant i jove pugui descobrir i treure de dins seu allò que pot DONAR SENTIT A LA SEVA VIDA. I a partir d'aqui, projectar la seva vida en totes les dimensions de la persona humana.
Un canvi de mirada que requereix un acompanyament amorós, d'acceptació incondicional, de les pròpies famílies i dels educadors, per facilitar l'ESPAI DE CREIXEMENT VITAL de cada infant i jove a partir de les seves capacitats innates. Un canvi de mirada que interpel·la i implica directament a la sensibilitat que els adults projectem vers ells per fomentar el clima de seguretat, confiança i estimació necessaris per desenvolupar la personalitat, el sentit crític i la confiança amb els altres.
Crec fermament en educar acompanyant DES DEL COR. I crec també, que la resta d'acompanyaments són mig buits. M’apassiona acompanyar i compartir el camí de la vida d'infants i adolescents (i de les persones, en general!) des d'aquesta manera d'entendre-ho, perquè cada dia m’obliga a donar el màxim i millor de mi mateix. M’agrada el que faig. I, a més, m’encanta pensar que aquesta tasca té una gran responsabilitat en el camí personal dels joves i en el futur de la societat. Probablement per això, em sento cridat a compartir tot això que visc i intueixo a les famílies, a d'altres educadors i a la societat en general, per facilitar l'acompanyament d'aquest tram de camí des d'una mirada respectuosa, amororsa i de complicitat vital.
I perquè aquest pensament pugui arribar a la realitat de la millor manera possible,
comparteixo aquestes formacions amb pares, mares i educadors,