Neixo el 7 de novembre de 1976 al Casal de Vilassar de Mar, tot i que en el meu DNI s'hi llegeixi Mataró, i visc els primers anys de la meva vida a la capital del Maresme. Els meus pares, els meus avis, la Llar d'infants Mainada, el col·legi Maristes Valldemia i el Centre Natació Mataró són els principals acompanyants de la meva educació en aquest primer tram de la meva vida.

 

Al cap d'uns anys, els meus pares i jo anem a viure a Cabrera de Mar. La bicicleta, les descobertes dels camps de conreu, la relació amb la gent del carrer i la vida de poble varien la meva realitat, tot i que seguim fent força vida a Mataró. A això s'hi afegeix el canvi dels entrenaments diaris de natació i les seves competicions, per les tardes de dissabte a l'Associació Juvenil Mà Oberta- Cor Obert, del mateix col·legi on segueixo anant, mentre iniciava l'etapa educativa del BUP.

 

Mai vaig ser excel·lent ni en notes ni en comportament. 

 

L'inici de la meva adolescència és un reflex força normalitzat d'un noi que espera el cap de setmana perquè l'escola no l'apassiona. Les notes d'aquella època també reflecteixen això i, encara més, quan les noies entren en unes aules que durant 9 anys havíen estat només reservades als nois. El veritable espai on recauen els meus records d'aquella època és a l'Associació: llibertat, amistat, identificació de grup, referents, primers amors, assentament de personalitat, valors... M'hi reconec. Les experiències que hi vivim m'ajuden a crèixer de manera integral: els campaments d'estiu, el camp de treball a Ca N'Oriol, les recollides d'ampolles de cava buides durant les festes de Nadal, La Carral, les Pasqües Joves de Les Avellanes. Els meus monitors són molt més referents de vida que no pas els meus professors. N'hi ha que són monitors i professors a l'hora, esdevenen diferents i especials. És un espai clau en la meva vida. 

 

A l'hora d'encarar el futur universitari, penso que el Turisme seria la meva opció de vida professional. En aquesta etapa, tinc la sort de viatjar durant diversos estius per diferents països d'Europa i de fer bones amistats al poble de la Costa Brava on compartim els estius amb família. Descobrir nous llocs, noves persones i noves històries sembla que han anat forjant aquell desig amagat. I així inicio el meu camí universitari.

 

Els primers mesos són d'un canvi acadèmic molt destacat. M'interessa el que faig. Les classes de Geografia, Macroeconomia i Alemany, entre d'altres, m'agraden i els resultats així ho demostren. Aquest mateix any, començo una d'aquelles coses que feia anys que també desitjava: ser monitor en temps de lleure de la meva Associació. Un altre dels grans fets que marca la meva vida. Al cap de 3 mesos d'haver començat a ser monitor, un nou tomb. Dedico qualsevol moment del meu temps lliure a buscar espais per idear i preparar amb la resta d'equip de monitors l'activitat de cada dissabte per la tarda. Prioritat absoluta per davant de tot. Dedicació profunda. Satisfacció plena. Energia positiva en estat pur. Surt a la llum la veritable passió de la meva vida.

 

A meitat d'aquest primer curs, m'atreveixo a plantejar als meus pares la possibilitat de canviar d'estudis: he agafat consciència que m'agrada més planificar activitats educatives que planificar viatges en grup. M'entenen. Aquesta comprensió també és determinant en el meu cami.

 

Gaudeixo plenament de la vida durant els anys de la carrera universitària. Compagino aquests estudis essent monitor en temps de lleure i acompanyant diversos intercanvis i viatges de final del curs de la mateixa escola a Hongria, London, el Delta de l'Ebre i Planoles. Enmig d'això, comparteixo un estiu en un camp de refugiats de la Guerrra de Bòsnia, a Debrecen, amb un grup d'educadors. L'objectiu és ser un equip d'animació de la vida del camp. És una experiència transformadora i indescriptible. Retorno a la meva realitat sense entendre moltes coses del que sempre he fet i viscut. Amb temps, reestructuro la meva escala de valors personals. Veig de manera clara que vull dedicar part de la meva vida a l'educació per ajudar a construir un món millor. M'hi sento cridat. Intueixo que he descobert la meva vocació. I m'adono que aquest camí de descoberta l'he fet sol. 

 

En acabar la carrera, el director de l'escola on havia passat pràcticament tota la meva vida, entre alumne i monitor, m'expresa: "No te'n vagis gaire lluny. L'any que vé tens lloc aquí. No sé on, però aquí". Aquella aposta personal d'en Xema és un altre moment cabdal de la meva vida. Fer de mestre en aquesta escola és un somni desitjadíssim. Els vuit primers anys compagino les dues tasques educatives, la de mestre i la de monitor. També vull ser diferent i especial. És el retorn d'allò rebut. La meva tasca professional, els meus amics, la meva parella, el meu temps lliure i els meus somnis estan relacionats amb l'educació formal i no formal. Sense cap mena de dubte, l'educació omple de sentit la meva vida.

 

És per aquest motiu, que m'apassiona assolir nous reptes en aquest camp i cercar constantment quin és el lloc on puc donar el màxim de mi mateix. Per això, mentre era mestre de primària en edats de sis i set anys, intueixo que puc donar molt més de mi en edats adolescents. Durant tres anys, vaig jugar a tres bandes: educador formal, durant la setmana, educador no formal durant els caps de setmana i nous estudis universitaris que em podíen permetre donar classe a les edats de Secundària i Batxillerat, en el temps que em restava enmig de tot això. "Si no hi ha motivació, trobem excuses. Si n'hi ha, busquem temps". Vaig aconseguir l'objectiu. Vaig començar compartint classe de Filosofia a Batxillerat i hi van seguir les d'Història de l'Art, Religió, Cultura Audiovisual, Llengua Catalana i Autoconeixement juntament amb l'acompanyament com a tutor i en les convivències d'aprofundiment i creixement personal d'aquestes edats. Vocacionalment, és el meu lloc bo.

 

Al cap d'uns anys, la Meritxell i jo decidim compartir la vida junts. Ens volem dedicar més temps l'un a l'altre i somiar projectes conjunts. Calella de Palafrugell és el testimoni escollit per reunir les persones que més desitgem i celebrar la festa de l'amor. Optem també per deixar de ser monitors. No és una decisió fàcil. Havia dedicat 12 anys al servei de moltes responsabilitats dins de l'organització d'aquesta associació d'àmbit nacional català. Vaig exercir de monitor, coordinador, secretari, director de campaments i, fins i tot, president. Aprenc molt, moltíssim, equivocant-me molt, moltíssim. Resolució de conflictes, organització, planificació educativa, lideratge de projectes, afectivitat emocional, coordinació i formació d'educadors. I enmig de tot això, ens havíem trobat tots dos. Les tendes, els foulards, els prats i la natura del Pirineu català deixen en mi, en nosaltres, una empremta indescriptible. Tanquem una porta per poder-ne obrir una altra amb la motxilla plena. En aquest moment, no ens podem adonar de la força que tindrà tota aquesta etapa viscuda en el nostre futur. 

 

Des d'aquest moment, optem com a parella per no viure desconectats dels grans valors que hem viscut, interioritzat i transmés durant aquests anys. És per això que seguim vinculats al servei voluntari de l'Associació diversos anys més i se'ns crea la necessitat de compartir amb els adults allò transmès i viscut amb infants i joves. Neix FiTAformacions per ser una nova llavor de canvi social en la relació entre adults i joves.

 

Ens agrada molt, també, viatjar per conèixer noves realitats, i Grècia, Àustria, Itàlia, França, Islàndia, la República Txeca, Alemanya, Tanzània, Estats Units, Finlàndia i Bèlgica entre d'altres, ens ajuden a entendre que no tot es redueix a allò de sempre, i a agafar forces per defensar que tot és possible. Contemplar amb perspectiva ens ajuda a superar els entrebancs, sobretot professionals, que ens anem trobant en el camí. Tan bon punt podem, aprofitem dies de festa, caps de setmana i vacances per reconnectar amb aquells espais que ens fan sentir més plens com a persones: l'olor a terra mullada, els colors de les estacions, els sons dels ocells i dels animals, les paraules cordials de poble... Optem per voler deixar de viure al centre de la ciutat per conviure més a prop del ritme de la natura. És un dels grans puntals del nostre projecte de vida familiar. I tenim clar que ho aconseguirem.

 

Així, doncs, 3 anys exactes després d'escriure Els inicis ens despertem obrint una nova finestra als peus del massís del Montseny. Guanys que provenen de pèrdues doloroses. Un aire fresc i desitjat a les nostres vides comença a entrar cada matí per la finestra que ens ofereix el Turó de l'Home. Un any més tard, el naixement de la nostra filla ens ofereix una llum transformadora. Ens emociona, ens resitua, ens parla i ens mou a actuar, un cop més. És l'amor en estat pur qui ens crida des del seu rostre a començar una nova etapa: el canvi de mirada. L'amor i el respecte vital com a eix d'acompanyament.  I aquesta sacsejada remou, fins i tot, la nostra mirada professional en l'educació. És la guspira que encèn la creació d'un espai educatiu fonamentat en l'amor i el respecte vers els infants: volem crear una escola! Sembla impossible... però hi creiem.

​

Ens envoltem de gent que confia i creu en aquesta bogeria. Gent que és sensible a aquest canvi de mirada i que creu fermament que aquest és el camí que ha de seguir l'educació. Somiem, projectem, treballem i posem les bases per obrir les portes dEl Picot de Colors, un espai d'aprenentatge i creixement per a infants de 2 a 6 anys en educació lliure, viva i respectuosa...